Festival de Jazz
HISTORIA DEL JAZZ GALET CLUB I EL FESTIVAL DE JAZZ DE
SANT POL DE MAR
ARA FARÀ 34 ANYS QUE A UN GRUP D’AMICS, BOJOS PEL JAZZ, SE’LS VA ACUDIR LA IDEA DE MUNTAR UNS FESTIVALS DE JAZZ.
SANT POL DE MAR HA ESTAT, DE SEMPRE, UN POBLE MUSICAL I, POTSER PER AQUESTA RAÓ, EL JAZZ HA ARRELAT DE TAL MANERA QUE FORMA PART DE LES NOSTRES VIDES.
JORDI CARRASCO, JORDI FABREGAS I ELS SEUS COMPANYS I AMICS VAN ENCOMANAR A TOT UN POBLE LA SEVA PASSIÓ PEL JAZZ I, ARA QUE ELS PRIMERS FUNDADORS JA NO HI SÓN, L’ASSOCIACIÓ CULTURAL PENYA XINDRIES HA AGAFAT AMB MOLTA IL·LUSIÓ EL RELLEU D’ORGANITZAR EL QUE RECORDEM QUE ÉS EL SEGON FESTIVAL MÉS ANTIC DE CATALUNYA, DESPRÉS DEL DE BARCELONA.
TOT I LES DIFICULTATS QUE HA TINGUT EN CERTS MOMENTS, EL FESTIVAL S’HA CELEBRAT ININTERROMPUDAMENT DES D’ALESHORES.
DESDE FA JA UNS ANYS EL CONSISTORI MUNICIPAL AJUDA EN TOT EL QUE POT A L’ORGANITZACIÓ D’AQUEST ESDEVENIMENT. COMERCIANTS I INDUSTRIALS DEL POBLE S’ABOQUEN AMB EL SEU PETIT (O GRAN) GRA DE SORRA A CONTRIBUIR-HI, I LA PENYA Xíndries INVERTEIX TOT EL QUE TÉ, I MÉS, PER COBRIR EL SEMPRE DEFICITARI BALANÇ DEL FESTIVAL. TOT I QUE, VAL A DIR, QUE ÉS DEFICITARI ECONÒMICAMENT, AIXÒ SÍ, MAI EN QUALITAT MUSICAL I ARTÍSTICA.
L’OBJECTIU QUE TENIM MARCAT DES DE L’ORGANITZACIÓ ÉS EL DE CONTINUAR, CONSOLIDAR I INNOVAR EN UN CAMP, EL DEL JAZZ, QUE ESTÀ MOLT ARRELAT AL NOSTRE POBLE: GRANS FIGURES I GRANS CONJUNTS N’HAN VINGUT TOTA LA VIDA, PERÒ EL QUE REALMENT ESTEM PROPOSANT AQUÍ ÉS, PORTAR MÚSICS I ARTISTES DE QUALITAT CONTRASTADA QUE DIFONGUIN, A PETITA ESCALA, LES SEVES CREACIONS I QUE EL POBLE TINGUI AQUEST DISTINTIU DE FESTIVAL VETERÀ QUE TANT EL CARACTERITZA, AMB FIGURES CONSOLIDADES I NOVES PROMESES I, D’AQUESTA MANERA, DIFONDRE LA MUSICA DE JAZZ A SANT POL.
EL JAZZ GALET CLUB
El Jazz Galet Club va néixer a finals de la dècada dels setanta per iniciativa d’un grup d’amics entusiastes de la música jazz, entre els que destacaren Jordi Carrasco, Jordi Fàbregas i Toni Sarty, entre d’altres.
Aquests amics es reunien per escoltar música de jazz cada dissabte a la tarda, a Sant Pol, a casa d’en Jordi Fàbregas. Les feien a can Fàbregas perquè tenia un equip de música molt bo per aquella època i una col·lecció de discos de música de jazz en format LP força completa. L’equip el tenia instal·lat al saló de casa seva, que tenia una acústica extraordinària; tant és així que anys més tard comprà un equip de música més modern i l’instal·là a una sala insonoritzada i preparada per aquestes reunions, però l’acústica no era ni de bon tros tan bona com la de la sala anterior. Raó per la qual es traslladà el nou equip a la sala original.
El nom de “jazz galet club” nasqué d’una expressió que feien asservir molt en aquestes trobades, que era “FOT-LI GALET”, perquè a en Jordi Carrasco li agradava d’escoltar el jazz a la màxima potència. Fou cap al 1976 que aquest grup d’amics va decidir fer els concerts de manera popular, per tal que tots els aficionats a aquesta modalitat en poguessin gaudir.
Els començaments foren molt treballats, s’havien de cuidar de tota una sèrie d’activitats, d’entrada una mica complicades per a ells, ja que no hi estaven avesats: com és del contactar amb músics, sonorització, escenari, propaganda, …
En aquesta tasca els ajudà de manera extraordinària el tècnic de so Joan Vila, el qual ha estat fonamental durant molts anys alhora d’organitzar el Festival.
Els concerts, des dels seus inicis, s’han anat ubicant en diferents llocs: es començaren afer a la Discoteca Miliet’s, aquest emplaçament alternà amb la Sala Polivalent de l’Ajuntament, el Centre Cultural i d’Esbarjo, el cafè El Centre i, en darrer lloc, es va prendre la iniciativa de fer-los al carrer, als Quatre Cantons.
Cal dir que de vell antuvi sempre s’han efectuat amb músics i conjunts catalans, uns que començaven i d’altres ja famosos. Pel nostre poble han desfilat conjunts i músics de la talla de La Locomotora Negra, La Vella Dixieland, l’Oriol Bordas, Benjamín Leon, Oriol Romaní, Luqui Gurí, Farràs, Ignasi Terraza, i el mateix Tete Montoliu va col·laborar en la celebració del desè aniversari.
L’any 1994 morí Jordi Fàbregas, un dels fundadors, la seva mort significà, a banda de la pèrdua del company i amic, per aquest grup de persones, perdre el lloc de reunió dels dissabtes a la tarda, ja que era a casa seva on es reunien i on consideraven sense cap mena de dubtes que era la raó social del club. Tot i la pèrdua es va decidir continuar amb l’organització dels concerts, però dos anys més tard, el 1996, en Jordi Carrasco emmalalteix. A més el mateix any tingueren unes pèrdues econòmiques considerables i en Carrasco no es veu en cor per poder continuar.
És aleshores quan ho decideix comentar a en Joan Vila i és aquí mateix el que, parlant-ho amb un grup de gent de Sant Pol, es continuen organitzant els festivals. Val la pena destacar alguns d’aquesta colla, com són en Benet del Centre, l’Antoni Buch, en Dito, l´Eloi, en Josep Miquel, … (demanem disculpes si en aquest apartat s’hi trobi a faltar a algú, ja que tots són prou importants i no donem l’abast!)
Val a dir que l’Ajuntament en el moment en que se li va anar a demanar ajuda mai la va negar, ans el contrari, sempre hi posa el que cal.
Jordi Carrasco es mereix un apartat especial en aquesta història perquè a banda de ser un dels impulsors de tota aquesta pel·lícula era una persona amb una vitalitat i una passió enorme, que aconseguia que la gent que l’envoltava acabés col·laborant amb ell amb tota la força de la que disposaven. Tenia una capacitat envejable de persuasió i et feia viure amb intensitat tots els seus projectes i idees.
JORDI FÀBREGAS, L’AGLUTINADOR
A casa d’en Jordi Fàbregas els dissabtes a la tarda s’intensificava el volum de la música, la pell vibrava al voltant del saló de casa seva, fins al punt d’arribar al carrer tot el seu sentiment.
Cada dissabte, en Jordi iniciava el ritual una hora abans de la reunió, parava la taula del menjador: posava les copes de cava buides, el cava al congelador, l’espelma de la bola de gel sueca i encenia la llar de foc atipada de tions. Cap allà les 6 de la tarda, el timbre de la casa començava a sonar, acompanyat amb una peça lenta, un blues, per iniciar la cessió. Els convidats anaven arribant i prenent seient a la sala. Quan arribava en Jordi Carrasco, en Fàbregas pujava el volum a TOT GALET!!!. No es podia parlar, s’asseien al voltant de la taula, immersos en el caliu gestual dels cossos, escoltant el so vellutat d’un saxo, la veu ferma de la Sarah Vaughan.
Moguts pel ritme serpentejant d’aquell so, els convidats movien els braços i el cap enllaçant-los amb un vaivé incontenible de cames que sovint els portaven a ballar.
En instants, aquell menjador familiar es convertia en un local del Harlem ensotat de crits d’eufòria, ritmes més ràpids, blues més lents, la barreja que aquell dia tocava podia durar fins les nou, les deu del vespre, tant li feia, era un viatge per aquell grup d’amics als quals devem l’inici d’aquest Festival tant entranyable que seguim avivant i organitzant.
Com deia en Jordi Fàbregas : “EL JAZZ ES VIDA”.
L’AMBIENT DE SANT POL
L’ambient de Sant Pol és dels més curiosos i personals que han trobat pel món. Els santpolencs ja tenen una certa fama d’extrovertits i amb unes dèries especials, i això es manifesta a través del públic, que assisteix als concerts, fins i tot de vegades feia por l’entusiasme i la manera de cridar que hi ha amb el Típic “uh,uh,uh” que no han sentit enlloc del món on han actuat.
Al cafè del Centre hi ha un ambient molt concentrat, és explosiu. I no et deixen marxar, fins que no has fet tres o quatre bisos, és increïble, en Gili i companyia tenen un sentiment cap a Sant Pol únic i que fa que sempre els tractes que hi ha entre nosaltres siguin especials, sovint ha vingut a actuar en Ricard amb altres formacions que no són la Locomotora , però la qualitat com a músics i com a persones és indiscutible.
Estaria bé comentar unes declaracions fetes en motiu del 25è aniversari del Festival de Jazz a Sant Pol per en Ricard Gili, director de la Locomotora negra, un dels grups clàssics al Festival de Sant Pol:
Érem molt amics amb en Jordi Carrasco, i Sant Pol és un dels primers llocs on van tocar. Fins i tot, abans del començament d’aquest Festival, van tocar a la Biblioteca Municipal, cap a l’any 1971, quan feia molt poc que tocaven i havíem nascut com a formació.
Segons paraules d’en Gili: ”com l’ambient de Sant Pol no l’hem trobat enlloc”.
EL FESTIVAL ARA
La Penya Xíndries, ja des de l’abril del 2004, assumeix la responsabilitat d’organitzar el tradicional Festival de Jazz de Sant Pol. La necessitat de millorar aquest esdeveniment anual, així com la voluntat dels antics organitzadors, Jazz Galet Club, de deixar-lo en herència, permet recollir el testimoni amb la intenció de potenciar-lo i arribar al nivell que aquest històricament es mereix.
La filosofia dels organitzadors actuals es fonamenta amb el fet de continuar fent un festival d’estètica molt variada:
En cada edició hi ha la intenció d’organitzar concerts durant la primavera: a l’exterior, normalment als quatre cantons, donant-li d’aquesta manera un caire més popular (sempre d’acord amb l’esperit que sempre ha motivat totes les accions de la penya), i un altre, en un espai tancat per determinar, on es prioritza el fet de mantenir el seu esperit més íntim.
També volem introduir un concert amb un altre tipus de jazz melòdic i modern, de noves tendències, en aquest camp a l’ermita mil·lenària de Sant Pau, aprofitant la inigualable sonorització que el lloc comporta. És, d’aquesta manera, que mantenint en tot moment l’essència que els iniciadors d’aquest festival, la filosofia de donar a conèixer noves maneres de fer jazz i de disfrutar-lo portant a Sant Pol artistes que treballen aquests diferents tipus d’estils podríem dir-ne “més moderns” o més de vanguarda.
L’organització
